Jack narra la història d?en John Ames Boughton, el fill bevedor i atribolat d?un pastor presbiterià de Gilead, Iowa. Als anys cinquanta, a la ciutat segregada de St. Louis, després de passar una nit tancats per accident en un cementiri, en Jack s?enamora de la Della Miles, una mestra jove i formal, també filla d?un predicador. Ell, però, és blanc i ella, negra. Malgrat els obstacles que han d?afrontar pel fet de viure en una societat que veu amb mals ulls les relacions interracials, l?esperit generós, brillant i independent de la Della, i sobretot el seu amor profund per en Jack, és el miracle que ell necessitava per salvar-se de l?abisme.
Amb una gran sensibilitat i una prosa incisiva, Marilynne Robinson parla del llarg impacte de la desigualtat racial als Estats Units a través de la història d?aquest amor entre amants secrets que ens mostra les paradoxes de la vida nord-americana, de llavors i d?ara.
Marilynne Robinson (Sandpoint, Idaho, 1943) és autora de cinc no¬vel·les i de diversos llibres de no-ficció. La seva trajectòria literària ha estat àmpliament reconeguda tant pel públic com per la crítica i l?any 2012 va rebre la Medalla Nacional d?Humanitats ?atorgada pel presi¬dent dels Estats Units? per la seva «prosa delicada i intel·ligent». A Edicions de 1984, hem publicat les seves novel·les Vida de casa (1980), Gilead (Premi Pulitzer, 2004) i Lila (National Book Critics Circle Award, 2014). També hem publicat el seu darrer recull d?assaigs, Què hi fem, aquí? (2018). Actual¬ment, és professora a la Universitat d?Iowa i viu a Iowa City.

«Vaig néixer a Sud-àfrica durant l?apartheid, en una família mixta. La meva mare, la Patricia, és negra. El meu pare, en Robert, blanc. Fins aquí tot correcte, ¿oi? Doncs no, perquè resulta que durant l?apartheid estava prohibit tenir relacions sexuals amb algú d?una altra raça. No cal dir que els meus pares es van saltar la norma.»
Prohibit néixer és la història de Trevor Noah, un nen criat en un règim opressiu que no encaixa enlloc i es veu obligat a fingir que no és fill dels seus pares. El seu mestissatge desafia les lleis sud-africanes i posa en relleu les absurditats i incoherències d?un sistema obsessionat pel color de la pell. Però aquesta és també la història d?una mare rebel i tossuda, que lluita per donar al seu fill un futur lluny de la pobresa i la discriminació.
Un retrat còmic, inspirador i sublim d?una infància en un món que canvia de pressa, on les úniques armes de què disposa el nostre protagonista són el sentit de l?humor i l?amor incondicional de la mare.
Trevor Noah (Johannesburg, 1984), nascut al barri de Soweto, és humorista, actor i presentador de ràdio i televisió. El 2002 va començar la seva carrera artística a la televisió sud-africana, fins que una dècada més tard es va traslladar als Estats Units. Després d?aparèixer en diversos programes nocturns nord-americans, el 2015 es va convertir en el presentador de l?aclamat programa d?entreteniment The Daily Show. Actualment és una de les cares més conegudes de la sàtira política als Estats Units. Prohibit néixer és el seu primer llibre.

Quan el rei va prohibir que cap gat mai més podria caçar ni un sol ratolí...
?Ja n?hi ha prou! ?el gat va dir?. Això no es pot consentir! Haurem d?esperar el moment per fer al rei un escarment.
Ramon Besora és mestre, editor i escriptor. Després de col·laborar activament en la formació de mestres i de vint-i-dos anys exercint com a tal es va dedicar al món editorial. És autor d?una bona colla de llibres infantils i molts dels seus poemes han estat musicats i cantats per infants en diferents indrets de Catalunya. També és autor de diverses publicacions i articles sobre didàctica, creativitat infantil, la construcció del lector, poesia i escola, entre d?altres. Ha estat presi-dent del Consell Català del Llibre per a Infants i Joves, i membre del jurat del Premi de Literatura de la Generalitat, el Premio Nacio¬nal de Literatura del Ministerio de Cultura i el Premio Lazarillo. Ha rebut di¬versos premis nacionals i internacionals entre els quals destaquen el Premi Baldiri i Reixac, el Premi de Literatura Infantil Atrapallibres i l?Octogone d?Honneur, atorgat pel Centre International d?Études en Littérature de Jeunesse de París.
Les seves edicions han estat guardonades amb el Premi Nit de l?Edició 1993 al llibre més original i, a la Fira del Llibre de Bolonya, el 1992 amb el Critici in Erba Prize i el 1997 amb el Premi Internacional d?Innovació. Va ser fun¬dador i president de l?Associació Miquel Martí i Pol i actualment és patró de la Fundació.

«Hi ha llibres curiosos, hi ha llibres necessaris i hi ha llibres brillants. Però no n?hi ha gaires que siguin totes tres coses alhora. I que, a més, estiguin tan ben filats com aquest espècimen curiosíssim, un petaner fill de l?assaig i la narrativa que és la carta de presentació d?un autor ?o fins i tot d?un intel·lectual? hàbil i atrevit.» (Marina Espasa)
«Un exercici literari de primer ordre.» (Jordi Puntí)
«La prosa cancelleresca de Garrigasait, clarivident i clara, plàstica i elàstica, fa discórrer les raons sense esforç: com l?anguila dins l?aigua.» (Maria Cabrera)
«El llibre és una festa per a l?intel·lecte i demostra que l?assaig pot ser perfectament una obra d?art.» (Sam Abrams)
El primer assaig de Raül Garrigasait, publicat inicialment el 2012, ara en una nova edició.
Raül Garrigasait (Solsona, 1979) va estudiar música i llengües antigues i escriu assaig i narrativa. El 2017 va publicar la novel·la Els estranys, que va ser distingida amb el Premi Llibreter, el Premi Òmnium a la Millor Novel·la en Llengua Catalana de l?Any i el Premi Setè Cel. Després ha publicat els assajos El fugitiu que no se?n va, Els fundadors, La ira i País barroc. Amb un peu en el món de la reflexió abstracta i l?altre en el gust d?explicar històries, ha anat aprofitant elements d?una llarga tradició per interrogar-se sobre els ídols i els malestars de la modernitat.

L?aclamat pintor J?ji Yuasa, després de viure diversos anys a París, torna al Japó amb la dona i el fill. Un cop a Tòquio, comença a rebre cartes d?amor d?una jove admiradora que l?acaben arrossegant cap a una espiral d?aventures amoroses, dependències i venjances. En aquesta novel·la, considerada una de les històries d?amor més memorables de la literatura japonesa contemporània, Chiyo Uno explora la follia de la passió humana i reivindica el paper de la dona en una societat encara aferrada a les antigues tradicions. Entre el vodevil i la tragèdia, Una confessió amorosa ens revela com la vida pot ser destruïda pels impulsos de l?amor.
Nascuda a Kawanishi (Iwakuni) l?any 1897, Chiyo Uno és una de les grans dames de les lletres japoneses. Als anys vint, es va traslladar a Tòquio, on va començar una llarga carrera com a escriptora i va adoptar l?estil i els costums de les anomenades mo-ga (abreviació de modern girl). La seva vida personal, i especialment les seves tumultuoses relacions amb els homes, van alimentar en gran part la seva escriptura. La literatura d?Uno va aconseguir un públic fidel, sobretot entre les lectores de la segona meitat del segle xx, que trobaven una sensació d?alliberament en les seves històries d?amors escandalosos narrades amb una prosa subtil, precisa i elegant. Chiyo Uno, considerada una pionera del moviment feminista al Japó, va morir el 1996, després d?haver rebut diversos reconeixements oficials, entre els quals la Medalla del Mèrit Cultural atorgada per l?emperador.

Eixuta, rondinaire i franca, i, malgrat tot, ha captivat els lectors d?arreu del món. Amb els anys, ¿s?ha endolcit l?Olive Kitteridge? Doncs encara té aquell caràcter feréstec i continua dient clarament el que pensa, però, a mesura que s?ha apropat a la vellesa, la vida li ha canviat. Quan menys s?ho espera, troba un últim company de viatge, al costat del qual seguim els seus intents d?entendre?s a si mateixa, la nova situació que viu i les persones que l?envolten.
Amb perspicàcia i empatia, Elizabeth Strout dona veu a un personatge únic que ens parla de la vida quotidiana de Crosby, el petit poble costaner de Maine on sembla que no passi mai res, tot teixint personatges delicats i complexos, però excepcionalment propers, les vides dels quals contenen un món sencer. Llum de febrer és una novel·la profundament commovedora sobre l?amor, la pèrdua, el penediment, les complexitats del matrimoni i el pas del temps.
Elizabeth Strout va néixer a Portland, Maine, l?any 1956. És autora de diverses novel·les, entre les quals destaquen Em dic Lucy Barton, Tot és possible, Els germans Burgess i Olive Kitteridge, aquesta última guardonada amb el Premi Pulitzer 2009 i el Premi Llibreter 2010, i totes quatre publicades per Edicions de 1984. Els seus relats curts han estat publicats a nombroses revistes de prestigi, com ara el New Yorker i el New York Times.

El llibre d?estil de VilaWeb es fonamenta en la proposta de fer servir per a la comunicació una llengua clara, feta d?ordre, de precisió, de concisió i de genuïnitat. Aquest llibre presenta la llengua periodística d?ús habitual del diari i alhora vol contribuir a bastir un model de referència modern nacional, i no pas regional, que pugui adreçar-se als lectors de tots els Països Catalans. Sense voler ésser un tractat gramatical, cerca i exposa solucions d?aspectes especialment vulnerables, i vulnerats, o confusos, sempre amb el propòsit de seguir i prosseguir el model fabrià sense renúncies ni servilismes de cap mena.

Publicada el 1912, La pesta escarlata està ambientada l?any 2013 i narra com s?escampa per tots els racons de la Terra un virus sense antídot que força un èxode que buida les ciutats. London ens ofereix en aquest relat una visió apocalíptica del final d?una societat que, incapaç de controlar el progrés, és a mans de la naturalesa.
La força dels forts és considerada una de les millors paràboles de la literatura nord-americana antecessora d?una altra de semblant: La revolta dels animals, de George Orwell. Gràcies a la seva habilitat narrativa, London ens mostra com es van creant una sèrie d?institucions ?econòmiques, comercials, religioses? que acaben sotmetent els seus integrants en benefici de l?elit que governa. Si el llibre d?Orwell és una escruixidora paròdia de la degeneració de la Revolució Russa, el de London ens parla de l?esfondrament de la societat capitalista alhora que il·lustra els avantatges de la cooperació social.
Jack London (San Francisco, 1876 ? Glen Ellen, 1916), nascut amb el nom de John Griffith Chaney, és un dels escriptors nord-americans més coneguts de la seva època. Mariner, contrabandista, buscador d?or, corresponsal de guerra, London era l?aventurer per excel·lència. Es va iniciar en l?escriptura als disset anys, quan, aconsellat per la seva mare, es va presentar a un concurs literari, que va guanyar. Durant els darrers anys de la seva vida, va publicar més de cinquanta obres, entre les quals destaquen Ullal Blanc, El taló de ferro, Martin Eden, John Barleycorn i El rodamón de les estrelles.

Aquest volum aplega tots els relats que fins avui dia coneixem d?Eduard Girbal Jaume, autor que vam poder llegir fa uns anys per mitjà de la reedició de la seva trilogia novel·lística (Oratjol de la Serra, L?estrella amb cua i La tragèdia de cal Pere Llarg). Aquesta vegada, amb uns relats escrits entre el 1920 i el 1933, Girbal ens presenta una cara urbana que ens permet passejar per la Barcelona del canvi del segle XIX al XX, dels tramvies de sang, dels nuclis espiritistes i dels animals al carrer; per la de la segona dècada del segle XX, amb el món obrer, les vagues i la murrieria, i per la Barcelona d?una mica més endavant, dels empresaris i les penyes de valents i orelladrets. També tornem a l?agre de la terra amb uns contes fantàstics que podríem situar al mateix entorn de les seves grans novel·les. Entre els personatges femenins trobarem dones treballadores pioneres obrint-se camí en un món hostil, bruixes, cantants d?opereta...; entre els masculins, obrers immigrants, fills de casa bona, inspectors d?educació... Altra vegada podrem atalaiar alguna escena forta que devia ser àvidament llegida i tot seguit irremissiblement censurada pels llepafils, com ara la juguera carnal entre dues mossetes entre bardisses, i moltes sorpreses més.
Eduard Girbal Jaume (1881-1947) va néixer a Girona, on, segons ell, comença el nostre país i la nostra llengua a ser el que és, va passar uns anys de la seva joventut a Alacant, sentint el bell valencià de l?extrem sud, i va acabar al bulliciós món cultural de Barcelona al començament del segle XX, on va entrar a la redacció de La Veu i es va llançar a participar als Jocs Florals. Entre el 1912 i el 1914 va freqüentar un poblet de muntanya, perdut i de mala mort, situat entre el Solsonès i la Segarra, i en aquells anys de triomf del noucentisme, es va posar a escriure estampes magnífiques de prosa rural, primer, i després dues veritables i majestuoses novel·les de la pagesia de muntanya: L?estrella amb cua (1919) i La tragèdia de cal Pere Llarg (1923). Josep Pla afirma que «Girbal Jaume és una fita de la nostra literatura... La seva escriptura és com la de Víctor Català però convertida en cromo, un cromo que ho conté tot, en què no hi falta res, en què la manera és portada amb la punta de l?espasa amb una minuciositat perfecta».

Quan l?Ernest Borginyac va tornar del seu retir terapèutic ?sis dies a mans d?un metge alternatiu en un pis de l?Eixample?, va passar alguna cosa inesperada, uns fets estranys i terribles que ningú acaba d?entendre. A L?endemà de la teràpia, Ramon Mas intentarà resoldre aquest misteri amb tots els recursos que té a l?abast, des de les declaracions dels testimonis fins a una investigació periodística, passant, és clar, per la ficció.
L?endemà de la teràpia és una sàtira sobre les teràpies alternatives, els gurus i l?autoajuda, però també una advertència sobre els perills que comporta jugar amb forces que no controlem.
Ramon Mas Baucells (Sant Julià de Vilatorta, 1982) és un dels fundadors de l?editorial Males Herbes. Ha publicat les novel·les Crònica d?un delicte menor (L?Albí, 2012), Afores (Edicions de 1984, 2017) i Estigmes (Edicions de 1984, 2019), i el poemari Òsties (AdiA Edicions, 2017). També ha fet la selecció i el pròleg del llibre Savis, bojos i difunts. El conte decadentista a Catalunya (1895-1930). Escriu lletres i canta amb els grups Matagalls i FP. Té una llicenciatura en Filosofia, però no sap què fer-ne.